Jimmy White

JIMMY BLANC (1.962)

Jimmy White

James Warren (Jimmy White), és un jugador professional anglès de snooker. Anomenat "Remolí" pel seu estil de joc fluid a l'atacar i conegut popularment com "Campió de el Poble".

Palmarès: ha estat sis vegades finalista del Campionat de Món, Campió de l'Món Amateur, Campió de l'Món de el "Six-xarxa", Campió de l'Món Sènior i Campió de Món de Dobles amb Alex Higgins. Els seus èxits en campionats no mundials inclouen: el Campionat del Regne Unit, el Masters, la Copa de Nacions, dues vegades campió de la World Cup i d'British Open. També va ser el primer jugador esquerrà que va registrar un break màxim en el Campionat de Món (1.992) convertint-se en el segon jugador que havia aconseguit un 147 al Teatre Gresol i entrant a formar part de la llista de sis únics jugadors que ha aconseguit aquesta gesta. Ha fet més de 300 centenes al llarg de la seva carrera (310 en concret).

La seva aptitud natural per al snooker, potser només superat per Ronnie O'Sullivan, el va portar a tenir una reeixida carrera amateur. Després de guanyar el Campionat Anglès Amateur a 1.979, un any més tard es va convertir en el guanyador més jove de l'Campionat Mundial de Snooker Amateur, als 18 anys, un rècord superat posteriorment per Ian Preece i Hossein Vafaei.

White es va fer professional en 1.980. En 1.981, va participar per primera vegada en el Campionat de Món, perdent enfront de Steve Davis en primera ronda. Però aquest mateix any va aconseguir guanyar el Scottish Masters (derrotanto a Cliff Thorburn) i el clàssic d’Irlanda del Nord (derrotant a Davis).

El Campionat de l'Món ha proporcionat a White seus majors decepcions. La primera d'elles va ser a la seminifinal de el Campionat en 1.982 ante Alex Higgins. Amb un marcador favorable de 15-14 i 59 dalt en el penúltim frame, Higgins va entrar a la taula i va realitzar el mític break de 69, forçant així el decider, que va acabar guanyant Higgins privant de la primera final del Campionat de Món a Jimmy White.

La següent temporada White va guanyar un dels grans, el Masters, vencent a Terry Griffiths, i va aconseguir arribar a la seva primera final del Campionat de Món. Anant 4-12 avall després de les dues primeres sessions, White va respondre reduint l'avantatge de Davis i col·locant el marcador 16-17. En el següent frame va ser incapaç d'aprofitar un avantatge de 40 punts i va acabar perdent la final per 16-18.

Aquí teniu el vídeo de la victòria de White al Masters.

https://www.youtube.com/watch?v=pieu_8jsbDU

En 1.986 va arribar a la seva segona final al Masters, però va perdre enfront de Cliff Thorburn. No obstant això, guanyar el Classic (a l'vèncer Thorburn en l'últim frame) i va retenir el títol de Campió de l'Irish Màsters (que ja havia guanyat l'any anterior). Posteriorment va guanyar el seu primer Grand Prix a l'derrotar el veterà Rex Williams per 10-6 a la final. Guanyar l'Open British en 1.987, el seu tercer torneig de rànquing, el va ajudar a acabar la temporada com a número 2 de l'món per darrere de Steve Davis, que ho va derrotar en les semifinals del Campionat de Món d'aquest mateix any. Aquest mateix any, tots dos van disputar la memorable final de l'UK Championship, que va acabar guanyant Davis per 16-14.

En 1.988 va derrotar a John Campbell, Stephen Hendry i Tony Knowles per arribar a la seva quarta semifinal en el Campionat d'al Món, que va perdre contra Terry Griffiths.

A partir d'aquí Stephen Hendry es convertiria en la seva bèstia negra, arribant a perdre contra ell quatre finals del Campionat de Món.

Us deixem el vídeo de White guanyant a Hendry al Crucible a 1.988.

https://www.youtube.com/watch?v=Jq6LjlFeZhY

En 1.989 va guanyar a John Verge en segona ronda al Campionat d'al Món, però en quarts de final va perdre de manera contundent enfront de John Parrott per 7-13. White va venjar aquesta derrota a l'guanyar a John Parrott, per 18-9, a la final de World Matxplay. En 1.990 va aconseguir la victòria sobre Steve Davis a la semifinal del Campionat d'al Món, per 16-14, convertint-se en el primer jugador que ho derrotava a 4 anys en aquest torneig. No obstant això, va acabar perdent la seva segona final contra Stephen Hendry per 12-18. Però, a finals d'any, White va vèncer a Hendry per 18-9, mantenint així el títol de Campió d'al World Matxplay. Aquesta victòria va ser seguida per una altra, a l'guanyar a Hendry per 10-4 en la final del Classic de 1.991. White va continuar la seva ratxa d'èxit a l'guanyar el World Masters a Tony Drago per 10-6 a la final. Steve James va acabar amb el regnat de Hendry com a campió en el Campionat d'el Món de 1.991, però va ser derrotat per White, que aconseguia arribar a la seva tercera final i que tornava a perdre, aquesta vegada enfront de John Parrott per 18-11. Parrot també va vèncer a White per guanyar l'UK Championship, per 16-13, aquest mateix any.

White va començar 1.992 de forma positiva i va guanyar el seu segon títol de British Open, superant Steve Davis a les semifinals i James Wattana a la final. Va guanyar un altre títol de rànquing, el European Open, poc després. En el Campionat de Món va jugar contra Tony Drago en primera ronda i aquí va ser on va fer història, a l'aconseguir un 147 en el frame tretzè. Va guanyar 100.000 lliures per l'assoliment aconseguit. Amb victòries molt estretes sobre Alain Robidoux i Jim Wych, White es va enfrontar a Alan McManus a la semifinal, vencent per 16-7. Arribava així a la seva quarta final al Gresol i s'enfrontava a Stephen Hendry per segona vegada. Després de les dues primeres sessions White portava un avantatge de 14-8 sobre Hendry, però va començar a perdre frames fins que el marcador es va col·locar en 14-14. White va perdre els dos següents frames també, que van ser molt disputats, posant el 14-16 en el marcador. Hendry va segellar la seva victòria amb dos centenes per guanyar la final per 16-18.

La temporada 1.992/1.993 va començar bé per a White, derrotant a Ken Doherty per aconseguir el seu segon Grand Prix i a això li va seguir una impressionant victòria sobre John Parrot a la final de l'UK Championship, per 16-9. Segons ha declarat White, aquest va ser un dels millors partits que ha jugat mai.

https://www.youtube.com/watch?v=V2ExxLiK1Fw

En el Campionat del Món de 1.993 va guanyar a Joe Swail, Doug Mountjoy, Dennis Taylor i James Wattana en el camí cap a la seva cinquena final. I de nou es va enfrontar a Stephen Hendry, qui va guanyar contundentment a White per 5-18, sense necessitat d'haver de jugar l'última sessió. De totes maneres, White va aconseguir acabar bé la temporada després de vèncer a Alan McManus a la final de la Matchroom League.

En 1.994 White va arribar a la seva cinquena final consecutiva del Campionat de Món, convertint-se en el segon jugador en aconseguir-ho (el primer va ser Steve Davis). Per quarta vegada en cinc anys el seu rival tornava a ser Stephen Hendry. Va ser una final molt disputada que es va decidir en l'últim frame. Un cop més la sort va caure de la banda de Hendry, de què White va dir en l'entrevista posterior que “estava començant a molestar” a manera de broma.

La següent temporada no va ser molt bona per a White causa de problemes de salut, que va aconseguir superar amb èxit. En el Campionat del Món de 1.995 White va arribar a la seva desena semifinal, on es va enfrontar a l'campió Stephen Hendry i on aquest va aconseguir un 147 en el dotzè frame, abans de vèncer a White per 16-12.

La temporada 1.995/1.996 tampoc va ser molt bona. Va perdre contra Peter Ebdon en la segona ronda del Campionat de el Món i va haver de enfretarse a durs problemes personals, com les morts del seu germà Martin i la seva mare.

En la temporada 1.996/1.997 no va poder guanyar cap partit fins al febrer i la derrota en primera ronda del Campionat de el Món de 1.997 va fer que sortís de l'top 16 en el rànquing mundial.

Va arribar a les semifinals de Grand Prix, a 1.997, i va gaudir d'un gran estat de forma en el Campionat de el Món de 1.998, on va vèncer a Stephen Hendry en primera ronda i es va convertir en el primer jugador a vèncer Hendry dues vegades en aquest torneig. La cursa pel títol mundial va acabar per White a l'arribar a quarts de final, on es va enfrontar a Ronnie O'Sullivan i va perdre 7-13.

White va començar l'any 2.000 arribant a les semifinals de l'Welsh Open, perdent davant Stephen Lee per 5-6 després d'haver anat guanyant 4-1. Després va derrotar a Marc Fu i John Higgins per arribar als quarts de final de Masters i també va aconseguir arribar a quarts al Campionat de Món. En tots dos tornejos va ser vençut per Matthew Stevens. També en l'any 2.000 va aconseguir la final de British Open i les semifinals de Grand Prix. La seva única victòria va ser davant Ronnie O'Sullivan al Masters de 2.001 i no va aconseguir classificar-se pel Campionat d'al Món d'aquest mateix any.

En la temporada 2.001/2.002, jugar tornejos de rànquing però no va arribar a cap semifinal. Al Masters de 2.002 va derrotar a Matthew Stevens i va tornar a guanyar a Ronnie O'Sullivan en quarts de final, però va perdre la semifinal contra Mark Williams. En el Campionat del Món de 2.002 va perdre en el partit de segona ronda contra Matthew Stevens.

En la temporada 2.002/2.003 només va guanyar dos partits de rànquing, però va mantenir el seu lloc dins dels top 16. A la primera ronda de l'Màsters de 2.003 va fer una remuntada memorable a Peter Ebdon, guanyant el partit per 6-5 quan anava perdent per 1-5.

La temporada 2.003/2.004 va ser la més consistent en més d'una dècada. Després d'arribar a les semifinals de l'UK Championship al novembre de 2.003, El derrotó blanc Neil Robertson, Stephen Hendry i Peter Ebdon per arribar a les semifinals de l'Masters 2.004, on va perdre contra Ronnie O'Sullivan en un partit atapeït. White va seguir amb més victòries sobre Hendry i Robertson en el camí a la final de l'European Open, però va ser derrotat 3-9 per Stephen Maguire. La seva última victòria de rànquing, fins al dia d'avui, es va produir a l'abril de 2.004, quan White va derrotar Shaun Murphy, John Parrott, Ian McCulloch, Peter Ebdon i Paul Hunter per guanyar el Players Championship a Glasgow, el seu primer títol de rànquing en més de 11 anys.

La victòria en el Campionat d'el Món de 2.004 li podria haver donat a White el número u de el rànquing, però va ser derrotat en les classificatòries per Barry Pinches.

La consistència de White va ser disminuint a partir de la temporada 2.004/2.005. Tot i estar el nombre 8 en el rànquing no va ser capaç d'arribar a quarts de final en cap torneig de rànquing. En la següent temporada va caure de el top 32. A l'acabar la temporada 2.006/2.007 es va quedar fora de l'top 48, i va caure de el top 64 a la fi de la temporada següent. En la temporada 2.008/2.009, després d'un altre any ple de fracassos, va acabar el nombre 56 del rang.

A l'inici de la temporada 2.009/2.010 White va arribar a la final de l'Champion of Champions Challenge, perdent contra Shaun Murphy i col·locant-provisionalment el nombre 47 en la classificació. El seu segon torneig de la temporada va ser el Sangsom 6-Xarxa World Grand Prix. White va guanyar el torneig, posant fi a la seva sequera de títols a l'guanyar el primer des 2.004. només 1 mes més tard novament va arribar a una final: la del Paul Hunter Classic, encara que novament va perdre davant Shaun Murphy. Dos mesos després, el 18 d'octubre White va aconseguir la final de World Series of Snooker, la seva quarta final de la temporada. Aquesta vegada va sortir victoriós, guanyant el seu segon títol de la temporada a l'vèncer a Graeme Dott per 5-3.

En la temporada 2.010/2.011 va guanyar el World Sèniors Championship, vèncer a Steve Davis per 4-1 a la final.

White va començar la temporada 2.011/2.012 com el nombre 55 del rang. En l'esdeveniment Legends Tour al juny de 2.011, White va fer un break màxim, inusual pel fet que va embocar la primera pilota en el servei, el que significa que el seu oponent mai va fer un tret al frame. Va acabar la temporada el nombre 47 de la classificació. actualment, Jimmy White ocupa el lloc 118 del rang.

En 1.999 va ser nomenat Membre de l'Imperi Britànic (MBE).

En 2.005, com a part d'un acord de patrocini amb HP Sauce, va canviar el seu nom a Jimmy Brown per al Masters.

 

Vegi també

Grand Prix Mundial 2021

JUDD TRUMP DEFENSA TÍTOL AL WORLD GRAND PRIX DEL 13 AL 19 DE DESEMBRE, …