El Masters és el torneig professional de snooker de no rànquing per excel·lència (i un dels més prestigiosos de tot el circuit professional) que es celebra anualment des de 1975, pel que és el segon torneig més antic després del Campionat del Món i juntament amb aquest i el UK Championship componen la famosa Triple Corona.
El torneig va començar com un esdeveniment invitacional per als primers 10 jugadors del rànquing, ampliant-se a 12 a 1981 ia 16 competidors a 1983; des 1984 els jugadors convidats a disputar-ho són els 16 millors jugadors del rànquing mundial.
Al llarg de la història del torneig 24 jugadors han aconseguit aixecar el trofeu, tal com podeu veure a continuació:
JUGADOR | ANY |
John Spencer | 1975 |
Ray Reardon | 1976 |
Doug Mountjoy | 1977 |
Perrie Mans | 1979 |
Terry Griffiths | 1980 |
Jimmy White | 1984 |
Dennis Taylor | 1987 |
Alan McManus | 1994 |
Mateo Stevens | 2000 |
Ding Junhui | 2011 |
Neil Robertson | 2012 |
Shaun Murphy | 2015 |
Mark Allen | 2018 |
Judd Trump | 2019 |
Stuart Bingham | 2020 |
Yan Bingtao | 2021 |
Alex Higgins | 1978-1981 |
Mark Williams | 1998-2003 |
John Higgins | 1999-2006 |
Steve Davis | 1982-1988-1997 |
Penya-segat Thorburn | 1983-1985-1986 |
Paul Hunter | 2001-2002-2004 |
Mark Selby | 2008-2010-2013 |
Stephen Hendry | 1989-1990-1991-1992-1993-1996 |
Ronnie O'Sullivan | 1995-2005-2007-2009-2014-2016-2017 |
Ronnie O’Sullivan primer títol a 1995 i darrer a 2017
En 1995 El Coet començava el seu camí al Masters, al Wembley Conference Centre de Londres, jugant contra el seu compatriota John Parrot, al que va vèncer en el decider per 5-4; a quarts de final es va trobar amb un altre veterà jugador, el gal·lès Terry Griffiths, a qui va guanyar per un còmode 5-2; a la seva semifinal es va enfrontar Peter Ebdon, en un partit en què va haver de lluitar dur i que va acabar guanyant per 6-4; a la Final va jugar contra l'escocès John Higgins, que venia de guanyar de manera contundent el Belluguet White en semifinals (6-1), per això tot feia indicar que hi hauria una final més que apassionant. No obstant això, per a sorpresa de tots, O’Sullivan va col·locar un contundent 9 1 3 per aixecar el seu primer títol de Masters i endur-se les 120.000 lliures de premi.
Deu anys després, Ronnie O’Sullivan tornava al Wembley Conference Centre de Londres sent favorit després d'haver estat campió del món la temporada anterior. En el seu primer partit es va desfer de l'escocès Graeme Dott per un marcador de 6-3; a la següent ronda va vèncer amb comoditat un joveníssim Ding Junhui per 6-2; la semifinal va ser un derbi anglès entre El Cohete i Jimmy “Belluguet” Color blanc, al que va guanyar per un contundent marcador de 6-1.
Novament O'Sullivan arribava a una final de Masters amb l'escocès John Higgins; un Higgins que va tenir un camí cap a la final més que brillant. A vuitens de final va vèncer el seu compatriota Chris Small per un contundent 6-1; a quarts de final tornava a enfrontar-se a un altre compatriota, el gran Stephen Hendry, del qual es va desfer per un còmode 6-2. Higgins anava llançat cap a la final. A semifinals va derrotar Peter Ebdon per 6-3.
El Coet i Higgins arribaven a la final en un estat de forma òptim per a tots dos. A la primera sessió Ronnie se'n va anar amb un lleuger avantatge al marcador (5-3) i tot indicava que hi hauria una segona i definitiva sessió molt emocionant. Però O’Sullivan va sortir decidit a no donar opcions a Higgins i va guanyar de manera consecutiva els cinc frames que necessitava per poder aixecar el seu segon títol i endur-se les 125.000 lliures.
En 2007, al Wembley Arena de Londres, Ronnie O’Sullivan començava el seu camí cap al que seria el seu tercer títol de Masters. A vuitens de final es va desfer de l'anglès Ali Carter per un còmode 6-1; a quarts de final vivim una dura batalla amb l'irlandès Ken Doherty en un partit que va ser més que emocionant i, com no, es va decidir al decider.
Ronnie O'Sullivan, després de la dura batalla de quarts, es veia les cares amb l'escocès Stephen Maguire a semifinals, en un partit que es preveia complicat per a El Cohete, donat el bon moment de forma del seu rival. O’Sullivan va aconseguir ficar-se a la final, després de vèncer Maguire per un ajustat marcador de 6-4.
El seu rival a la final va ser el jugador asiàtic de moda, el xinès Ding Junhui, que es va colar a la final derrotant els anglesos Peter Ebdon (en vuitens) i Stephen Lee (a quarts) ia l'escocès Stephen Hendry (en semifinals). Els tres partits els va guanyar de manera més que còmoda, fet que feia preveure una final molt dura per a El Cohete, a causa del camí que van portar els dos jugadors fins a la final.
A la final ambdós jugadors van començar amb molt de respecte cap al seu respectiu rival. La primera sessió va acabar amb un marcador favorable a O’Sullivan de 5-3. A la segona sessió El Cohete va sortir disposat a aconseguir el seu tercer Masters per la via ràpida, tal com havia fet amb John Higgins a 2.005, emportant-se els cinc primers frames de la sessió. D'aquesta manera Ronnie O’Sullivan aconseguia el seu tercer títol al torneig i 130.000 lliures.
https://www.youtube.com/watch?v=J2NVCp7AIug
Dos anys després Ronnie tornava al Wembley Arena de Londres. A vuitens de final va patir, i molt, amb el seu compatriota Joe “El Senyor” Perry, al que finalment va vèncer en el decider per 6-5; O'Sullivan no volia sorpreses a causa del que va patir a primera ronda i es va desfer d'Ali Carter i Stephen Maguire amb gran facilitat, accedint a la final amb l'anglès Mark Selby.
A la final van saltar espurnes, amb remuntada del Coet inclosa, ja que Selby va arribar a gaudir d'un 7-5 a favor per acabar amb un 10-8 a favor d'O'Sullivan, fent-se així amb les 150.000 lliures de premi i el seu quart títol de Masters.
Cinc anys van haver de passar fins que vam veure novament Ronnie aixecar el trofeu, aquesta vegada a l'Alexandra Palace de Londres. En l'edició d' 2014 era el màxim favorit, ja que venia d'aconseguir dos títols de Campió del Món de manera consecutiva, i així es va demostrar al llarg del torneig. A vuitens de final es va desfer del seu compatriota Robert Milkins per un còmode 6-1; a quarts O’Sullivan va aconseguir un rècord en partit de professionals: va anotar 556 punts de forma consecutiva en el seu partit contra Ricky Walden, per posar un contundent 6-0 en el marcador.
A les semifinals va guanyar l'escocès Stephen Maguire per un còmode marcador de 6-2. Ronnie anava llançat cap al seu cinquè Masters, cosa que només li podia impedir, l'anglès Mark Selby.
Ronnie va marcar distàncies des de l'inici, aconseguint acabar la primera sessió amb un categòric 7-1. A la segona sessió El Cohete va sortir molt concentrat, sabedor de l'alt nivell de joc del rival, el qual no va poder fer res davant d'un Ronnie que tornava a fer història en guanyar la final per 10-4. D'aquesta manera aixecava el seu cinquè títol de Masters dinou anys després d'aconseguir el primer i s'emportava les 200.000 lliures de premi.
Arribem a 2016, en idèntic escenari, l'Alexandra Palace de Londres, amb un primer partit del Coet que es preveia més que complicat davant del gal·lès Mark J. Williams. El partit no va defraudar, arribant al decider que va jugar de forma molt seriosa O’Sullivan, aconseguint la victòria i classificació per a quarts de final; a quarts l'esperava el número u del món, l'anglès de Leicester, Mark Selby. Selby ho va intentar, però El Coet anava llançat per igualar el rècord de Stephen Hendry amb sis títols de Masters i va vèncer Selby per un còmode 6-3. Ronnie no en va tenir prou amb desfer-se del número u del món que també ho va fer del número dos, i actual campió del món, Stuart Bingham per idèntic marcador (6-3).
O’Sullivan arribava a la final amb el sorprenent Barry Hawkins, que en sis participacions al torneig mai havia passat de primera ronda. La final arrencava amb la incertesa de si Hawkins aguantaria la pressió davant del Coet. El primer frame va caure del costat del jugador esquerrà, cosa que no va impressionar Ronnie O’Sullivan, doncs va fer una nova gesta en aconseguir guanyar 10 frames de manera consecutiva per fer més història, si és possible, i igualar Hendry amb sis títols de Masters i guanyar les 200.000 lliures.
Màsters finals 2017
Setè títol per a Ronnie O’Sullivan.